Els Gualbes van ser un llinatge patrici establert a Barcelona al segle XIV. D’origen incert eren membres de l’alta burgesia, van exercir diversos oficis: drapers, mercaders, mariners i banqueres; van intervenir també en el govern municipal barceloní.
Coneix tota la informació dels orígens, la història, la llegenda i la tradició d’aquesta Basílica. El temple primitiu. Del temple del segle VI a l’ampliació del S. XIV. El temple gòtic i la M.D. de Montserrats. Les campanes de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor.
El propòsit d’aquest treball és donar a conèixer l’existència d’una Vera Creu que el rei Martí l’Humà va regalar a la Parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona i que si bé va desaparèixer durant la Guerra Civil 1936-1939, ens ha quedat un testimoni documental en dues fotografies inèdites, impressionades sobre plaques de vidre al gelatinobromur de plata.
En el llibre de baptismes no 11, anys 1703-1716, folis 283-284 i folis 293-294 s’hi conserven unes notes explicatives dels atacs que va patir la ciutat de Barcelona i la seva rodalia durant l’estiu de 1714 i l’assalt definitiu a la ciutat l’històric 11 de setembre, fetes pel Dr. Emanuel Almirall, vicari perpetu (rector) de Sant Just i Sant Pastor.
Els Duran van ser un llinatge de comerciants barcelonins que obtingueren la ciutadania honrada al segle XVII.
El personatge més reculat que apareix en el nostre arxiu és Joan Duran, pagès de Palau Solità; que va ser pare de Bernat Duran, mercader també de Palau Solità; que va tenir Pau Duran, adroguer; que va ser pare d’ Antoni Pau Duran, adroguer i ciutadà de Barcelona.
Ja feia una colla d’anys que el so inconfusible de les campanes de Sant Just i Sant Pastor no acaronava el barri. Havien emmudit, no pas perquè no tinguessin ganes de voltar i repicar, però el transcurs dels segles n’havia afeblit les estructures i no oferien la seguretat necessària per poder deixar sentir les seves boniques diversitats sonores.
Hom ha dit que el problema convers constitueix una de les daus fonamentals
per a explicar la histbria peninsular de la Baixa Edat Mitjana i tarnbé de I’Epoca Moderna.’ El jueu-convers, perb, és coetani a la pol&rnica Cristianisme-Judaisme, és a dir, surgeix amb I’aparició del Cristianisrne en l’escena histbrica.