Fons Gualbes
Els Gualbes van ser un llinatge patrici establert a Barcelona al segle XIV. D’origen incert eren membres de l’alta burgesia, van exercir diversos oficis: drapers, mercaders, mariners i banqueres; van intervenir també en el govern municipal barceloní. Progressivament les aliances matrimonials amb membres de l’oligarquia ciutadana van donar com a fruit una elevació dins l’escala social: obtenció del grau de ciutadans honrats i fins i tot assoliment dels de cavaller i donzell. Al segle XVI començaren a enllaçar-se amb els grans llinatges nobles; els hereus Gualbes van habitar fins al segle XVIII un casal en el barri del Regomir. Gairebé tots els membres de la família van ser soterrats a Santa Maria del Mar on Jaume, Ponç i Joan de Gualbes havien fet construir l’any 1348 una capella que van dotar d’un benefici perpetu.
L’any 1408 el rei Martí l’Humà, darrer monarca de la dinastia catalana, va adquirir a Sant Gervasi de Cassoles una antiga torre coneguda com Vallblanc i va fer construir una torre fortalesa on va residir amb la seva esposa Margarida de Prades. Va intervenir com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard que serà el nom que tindrà la residència reial. Mort el rei Martí, Bellesguard inicia la decadència, bé que continua com a possessió reial, fins que va ser lliurada a mans particulars l’any 1422.
Joan Ferrer Bonaventura de Gualbes i Copons, noble patriota i poeta, és també prohom del braç militar de la Generalitat. La seva família havia heretat l’any 1678 la torre de Bellesguard, que incloïa 40 hectàrees de superfície. La va convertir en una gran residència senyorial amb una gran extensió d’arbres i de jardins. El propietari era conscient que l’exèrcit borbònic no trigaria a adonar- se que Bellesguard era una base d’operacions excel·lent i en conseqüència, intentaria ultratjar la finca.
A l’estiu de 1713 i fins la capitulació final de Barcelona, Gualbes i Copons participa directament en la resistència . En els propers mesos el propietari de Bellesguard formarà part de l’estratègia militar catalana contra les tropes de Felip V. El progressiu desgast dels barcelonins i la barbàrie de l’exèrcit espanyol acaben amb la capitulació de la capital de Catalunya.
Joan Ferrer Bonaventura de Gualbes i Copons mor l’any 1714, però té bona cura que la fortalesa de Bellesguard quedi blindada dels ultratges borbònics. El seu propietari és molt hàbil, i el 1711 havia fet un testament en què deixava Bellesguard i la seva mina a la Comunitat de Preveres de l’església dels Sants Just i Pastor, i com usufructuària la seva esposa Mariana de Vilallonga finsa la seva mort. Si Bellesguard queda en poder de l’Església, Felip V no podrà desamortitzar-ne els terrenys i apropiar-se-la. La propietat de Bellesguard roman a mans de la Comunitat de Sant Just, fins la desamortització de Mendizábal de l’any 1835.
Gràcies a l’habilitat de Gualbes i Copons s’ha pogut conservar l’arxiu familiar, que també va donar a la Comunitat de Sant Just i, que els seus arxivers van conservar i ordenar.
Si vols baixar-te aquest arxiu o per qualsevol altre dubte posa’t en contacte.
Gràcies!