Fons Duran
Els Duran van ser un llinatge de comerciants barcelonins que obtingueren la ciutadania honrada al segle XVII.
El personatge més reculat que apareix en el nostre arxiu és Joan Duran, pagès de Palau Solità; que va ser pare de Bernat Duran, mercader també de Palau Solità; que va tenir Pau Duran, adroguer; que va ser pare d’ Antoni Pau Duran, adroguer i ciutadà de Barcelona. El seu fill Josep de Duran i Mora, mort el 1735, obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades, de Miquel de Duran i de Muxiga, mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxiga, que va ser donzell, comerciant matriculat i tresorer de la Companyia de Comerç de Barcelona, el qual obtingué, el 1746, el privilegi de noblesa del Principat de Catalunya.
L’any 1753 va comprar la baronia de Ribelles, a l’actual municipi de Vilanova de l’Aguda, de la comarca de la Noguera als Montserrat, marquesos de Tamarit.
El seu hereu va ser Antoni de Duran i de Bastero, comerciant matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, de la qual n’era accionista. Residia a la seva casa de la Davallada de Viladecols, demarcació parroquial de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.
Es retirà l’any 1781 per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona, a la coneguda com la torre gran d’en Duran, a Pedralbes. En el seu testament fet el 29 de juliol de 1805 va nomenar marmessors la seva muller Josepa Descallar, el seu fill Francesc Xavier de Duran i Descallar, la seva nora Maria Rosa de Moner i de Bardagí, les seves germanes i els seus germans i va elegir sepultura a l’església de Santa Caterina de Barcelona.
No podem saber amb certesa perquè una part del fons documental de la família Duran està dipositat a l’arxiu parroquial de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Creiem que no és agosarat pensar que els motius poden ser els següents: en morir el darrer hereu Duran, en Francesc Xavier de Duran i Descallar, sense descendència, en el seu testament de 13 de juny de 1839 va nomenar hereus de confiança la seva muller Maria Rosa de Moner i de Bardagí i en substitució, entre d’altres al rector de Sant Just i Sant Pastor. També Maria Rosa havia estat marmessora del seu sogre Antoni de Duran i de Bastero, la qual cosa feia que tingués un important poder de decisió.
També Maria Rosa de Moner i de Bardagí era feligresa de Sant Just i Sant Pastor i va morir al carrer de la Font de Sant Miquel núm. 20, el dia 19 d’abril de 1863. Tot fa pensar que va ser d’ella la decisió de donar l’arxiu a la nostra parròquia.
La publicació del resum del fons documental de la família Duran ha estat possible gràcies a la col·laboració de la senyora Rosa Nacente Durban que ha realitzat una primera classificació.
Si vols baixar-te aquest arxiu o per qualsevol altre dubte posa’t en contacte.
Gràcies!